Les propietats del text

 
Propietats del text

Adequació	A qui va dirigit el missatge? Quines funcions del llenguatge incorpora? selecció de la varietat (dialectal o estàndard) selecció del registre (formal/informal, objectiu/subjectiu...) fórmules i girs estilístics propis de cada comunicació
Coherència	Com estructuraré el missatge? selecció de la informació (idees clares i rellevants) progressió de la informació (ordre lògic, tema/rema...) estructura del text (parts, introducció, cloenda...) estructura del paràgraf (extensió, unitat...)
Cohesió	Quins recursos faré servir perquè el missatge tingui sentit, i no sigui repetitiu o incomprensible? puntuació (signes, majúscules...) enllaços (marcadors textuals, conjuncions...) anàfora (pronoms, sinònims, hiperònims, elisió...) díctic altres (verbs, determinants, ordre dels elements en la frase...)
Correcció	Cal que el missatge sigui correcte, tant des del punt de vista de la presentació, com de l'ortografia ortografia morfologia i sintaxi lèxic (barbarismes, precisió...) disposició del text en el full (encapçalament, marges...) tipografia (negreta, cursiva, subratllat...) estilística (complexitat sintàctica, repetició lèxica...) variació (riquesa de lèxic, complexitat sintàctica...)

Propietats de l'expressió escrita

Les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques, que permeten formar oracions acceptables, són només una part del conjunt de coneixements que domina l'usuari de la llengua. L'altra part està formada per les regles que permeten elaborar textos: les regles d'adequació, de coherència i de cohesió. Aquestes ens ajuden a discriminar les informacions rellevants de les irrellevants, estructurar-les en un ordre lògic i comprensible, escollir les paraules adequades, connectar les frases entre elles, construir un paràgraf, etc.
Tot seguit explicarem en què consisteix cadascuna d'aquestes regles.

Adequació
Qualsevol llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de la mateixa manera tots els membres de la comunitat lingüística, ni aquests membres utilitzen la llengua de la mateixa manera en totes les situacions comunicatives. Cadascú pot escollir entre usar la seua varietat dialectal o usar l'estàndard. Cada situació requereix l'ús d'un registre particular, que ve determinat pel tema, pel canal de comunicació, pel propòsit que tinguem i per la relació entre els interlocutors.
L'adequació és la propietat del text que determina la varietat (dialectal/estàndard) i el registre (general/específic, oral/escrit, objectiu/subjectiu i formal/informal) que cal usar. 

Coherència
Hi ha informacions rellevants, que són apropiades per al text, i n'hi ha d'altres irrellevants, que són superflues i innecessàries. Quan parlem o escrivim, hem de saber discriminar aquests dos tipus d'informacions. Així mateix les informacions rellevants s'han d'estructurar d'una determinada manera, seguint un ordre lògic i comprensible.
La coherència és la propietat del text que selecciona la informació (rellevant/irrellevant) i que l'organitza en una determinada estructura comunicativa (introducció, apartats, conclusions, etc.

Cohesió
Les diverses frases que componen un text es connecten entre elles i formen una espessa xarxa de relacions. Els mecanismes que s'utilitzen per connectar-les s'anomenen formes de cohesió i poden ser de diversos tipus: repeticions o anàfores (l'aparició recurrent d'un mateix element en el text, a través de la sinonímia, la pronominalització o l'el·lipsi) enllaços o connectors (entonació i puntuació, conjuncions), etc.
La cohesió és la propietat del text que connecta les diverses frases entre elles, mitjançant les formes de cohesió. Aquests mecanismes tenen la funció d'assegurar la interpretació de cada frase en relació amb les altres i, en definitiva, d'assegurar la com

1.L'ADEQUACIÓ      
L'adequació és la propietat per la qual un text s'adapta a la situació comunicativa.

Una de les operacions més delicades a l' hora d'escriure un text és seleccionar el registre adequat. És de sentit comú que no podem utilitzar el mateix tipus de llengua per redactar un examen, escriure una nota als pares o compondre un poema.

 La manera correcta d'enfocar-ho és pensar en la situació comunicativa: el registre s' ha d'adequar al lector, al tema i al propòsit del text.

Pel que fa als registres lingüístics, podem distingir tres nivells bàsics:

+ FORMAL

.Culte   La bona nutrició de l’infant és indispensable per a una correcta creixença

         . Estàndard    L’alimentació del nen és molt important per un bon creixement

        . Col·loquial      Familiar Cal que el nano mengi bé per fer-se gran

- FORMAL                  Vulgar: Si el xaval papeja de gust, creixerà de conya

2. LA       COHERÈNCIA

 

   La coherència es refereix a l’organització interna del text, tant pel que fa a la quantitat i qualitat d’informació que es dóna, com l’ordre i estructura en què es presenta.

La quantitat d'informació ha de ser suficient i, quan sigui excessiva, repetitiva o deficient, caldrà rectificar-la. La qualitat de la informació demana una exposició clara de les idees, amb un llenguatge precís i amb una unitat de registre. Però, com aconseguir una exposició clara de les idees? Hi ha una opinió molt estesa que considera l'escriptura com un acte de creació espontània, consistent a anar apuntant idees damunt d'un paper a mesures que ens vénen al cap. Si ho fem així, produirem textos desordenats: un garbuix d'idees que pot confondre el lector. Ben al contrari, per aconseguir un text ben estructura cal tenir paciència i recórrer un camí de diverses etapes:

• PLUJA D’IDEES. Moment de generar idees. Apunta tot el que se t’acudeixi. No et preocupis per la gramàtica, l’ordre, la cal·ligrafia. Ja tindràs temps d’organitzar-ho.
• PLANIFICAR L’ESTRUCTURA. Cal organitzar les idees. Fes un esquema i ordena jeràrquicament del idees ( principals i secundàries) i establir relacions entre elles. Selecciona i ordena la informació pensant en el propòsit del text.
• L’ESBORRANY. Ara cal donar forma al text, fer un primer redactat. És el moment de construir frases gramaticalment correctes, ben cohesionades; escull el to i el registre lingüístic segons el lector i la situació comunicativa.
• LA REVISIÓ. Rellegeix  i poleix el tex fins que el resultat t’agradi. Revisa’n el contingut i l’estructura. Corregeix la gramàtica, l’ortografia, el vocabulari i l’estil; si cal, consulta el diccionari.
• TEXT DEFINITIU. Finalment, quan passis l’esborrany en net obtindràs el text definitiu i acabat

L'estructuració del text suposa una presentació ordenada de les idees que pot seguir en molts casos l’estructura bàsica del tipus de text que es presenta. Molts tipus de text tenen una estructura estandaritzada que cal conèixer. Són unes convencions que ens facilitaran la feina a l' hora de planificar i estructurar el contingut. Són casos típics la carta (salutació, introducció, exposició, cloenda, comiat i signatura), la narració (plantejament, nus i desenllaç), la notícia (titulars, entrada i cos), la instància, el currículum, etc. Però molts altres textos no disposen d'una estructura predeterminada. Aleshores, què fem? Al principi, i fins que no es tingui un bon domini de l'expressió, val la pena procurar que tots els nostres textos disposin d'una estructura de tres parts: inici (introducció o plantejament), desenvolupament (nucli o cos) i cloenda (conclusions o desenllaç). En aquest punt, cal destacar la utilitat del paràgraf com a unitat de significat i de fàcil reconeixement visual.

 3. LA COHESIÓ

La cohesió tracta de les connexions internes que té el

text, que fa que es presenti com un tot ben lligat.

Un text és una estructura complexa, composta (a nivell superficial) per paraules, oracions i paràgrafs. Entre aquestes unitats menors s'estableixen uns lligams gramaticals i de significat que donen unitat al text. És el que anomenem mecanismes de cohesió. Serveixen per posar en relleu les connexions de temps, de lloc, de causa, de conseqüència ... que existeixen a l'interior del text. És molt important utilitzar-los correctament per tal d'obtenir escrits clars i ben articulats, i així evitar la sensació de fragmentació o confusió que a vegades produeixen alguns textos.

Els principals mecanismes de cohesió textual són: la repetició de paraules (anàfores, sinònims, pronoms, ... ) i els nexes o connectors (preposicions, conjuncions, ... ).

Repetició. La repetició de paraules al llarg del text, directa o indirectament (per mitjà de substituts) permet seguir el fil del discurs sense perdre's. Si una mateixa paraula apareix repetida al llarg del text se'n diu anàfora. Aquest recurs s'ha d'utilitzar amb moderació: abusar-ne indica pobresa lèxica. Per tant, si volem seguir el fil del discurs sense abusar de la repetició d'una paraula (anàfora), haurem de buscar substituts. Els principals substituts són: 

1.Sinònims: paraules diferents, però amb igual significat. La pel·lícula m’ha agradat, tot i que era un film francès.

2.Hiperònims: Paraules de significació més àmplia. Tinc un pis petit, de 50m, però per a mi és un habitatge suficient.

3.Pronoms: substitueixen el nom.

                   Personals: El director està reunit, però li preguntaré si pot sortir

                   Demostratius: Aquest nen és moreno; aquell és ros.

                   Possessius: El seu cotxe és vermell i el meu és negre

Neutres: Em va pessigar a la galta. Això no em va agradar gens.

         4.Adverbis: Havíem quedat al bar, però allí no hi havia ningú.

         El·lipsis: El substitut és zero. El jazz m’agrada: el rock, també

Els nexes o connectors. Els nexes o connectors estableixen relacions de significat entre dos sintagmes, oracions o paràgrafs. Exemple: Ens estimem molt, però no podem viure junts perquè sempre ens barallem. Ara llegeix les frases prescindint dels connectors. La relació no és tan explícita: Ens estimem molt; no podem viure junts; sempre ens barallem.

Tradicionalment, les preposicions s'encarreguen de relacionar sintagmes i les conjuncions, oracions. Però també poden fer de connectors els adverbis i les locucions adverbials (col·locats al principi de la frase): després, mentrestant, contràriament ... Fins i tot, podem fer servir sintagmes preposicionals: al mateix temps, en altres paraules, ... segons el tipus de text, els connectors poden ser:

-         Connectors d’espai i temps. Els trobarem en els textos descriptius i narratius. Exemple: on, a dalt, a la dreta, darrere...; quan, abans, mentrestant, immediatament...

-         Connectors dialèctics o de relació lògica. Els trobarem en els textos argumentatius i explicatius. Exemple:perquè, ja que, però, malgrat que, de manera que, doncs, encara que...

CONNECTORS QUE SERVEIXEN PER ESTRUCTURAR UN TEXT

Els connectors que s'utilitzen per estructurar un text són aquells que serveixen per marcar el fil conductor del discurs i distribuir la informació, ja sigui introduint un aspecte o punt nou del tema que es tracta, o bé fent èmfasi en una idea ja esmentada. A diferència dels connectors que estructuren idees, afecten un fragment relativament extens del text (un paràgraf, un apartat, un grup d'oracions, etc.) i, d'aquesta manera organitzen el contingut discursiu en diverses parts interrelacionades i, per tant, tenen una incidència directa en la cohesió del text.

Bàsicament, aquest tipus de connectors es poden agrupar en tres grups principals, que coincideixen amb les tres parts prototípiques dels textos (introducció, cos i conclusió):

a) Connectors d'inici: serveixen per introduir un tema o bé inaugurar una sèrie dins el discurs.

b) Connectors de continuïtat: la seva funció és indicar que la informació que introdueixen forma part d'una enumeració o sèrie de la qual no constitueix el membre inicial.

c) Connectors de tancament: assenyalen el final d'una sèrie discursiva.

A continuació, examinarem amb més detall els connectors que s'utilitzen per estructurar un text:

Introduir el tema del text (serveixen per presentar el tema)	l'objectiu principal de, ens proposem exposar, aquest escrit tracta de, ens adrecem a vostè per,...
Encetar un tema nou (introdueixen un tema nou o un nou aspecte)	respecte a, pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc.
Marcar ordre (indiquen les parts del text i la rellevància de la informació seleccionada)	d'entrada, d'antuvi, per començar, en primer lloc, primer en segon lloc, segon en tercer lloc, tercer en darrer lloc, en últim terme, finalment, al final, per acabar, ...
Distingir (presenten arguments o aspectes oposats)	d'una banda, per un costat, de l'altra, per l'altre, d'altra banda, per una altra part, al contrari, en canvi, etc.
Continuar sobre el mateix punt (introdueixen informació que forma part d'una enumeració però no n'és l'element inicial)	a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda, per altra part, etc.
Posar èmfasi (destaquen una informació)	és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, tal com s'ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important, la idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, o sia, això és, en efecte,...
Donar detalls (introdueixen exemples per corroborar una informació presentada)	per exemple, p. ex., cf., en particular, en el cas de, a saber, com a mostra, com és ara, així, etc.
Resumir (assenyalen el final d'una sèrie discursiva)	en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el més important, en conjunt, ...
Acabar (introdueixen una conclusió)	en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva, ...
Indicar temps (marquen discursivament la progressió temporal)	abans, suara, anteriorment poc abans, al mateix temps, simultàniament, en el mateix moment, llavors, després, més tard, més endavant, a continuació, tot seguit,...
Indicar espai (assenyalen relacions de lloc)	a dalt i a baix, més amunt i més avall, davant i darrera, sobre i sota, a la dreta / esquerra, al mig / centre, a prop i lluny, de cara i d'esquena, al centre / costats, endins i enfora, a l'interior i a l'exterior, etc.

CONNECTORS QUE SERVEIXEN PER ESTRUCTURAR IDEES

Com hem esmentat abans, aquest connectors són bàsicament les conjuncions de la gramàtica tradicional. Serveixen per establir relacions logico-semàntiques entre les frases i, per tant, encadenen les informacions que hi apareixen. Així doncs, el fet que els connectors explicitin la relació semàntica que hi ha entre les diferents oracions facilita la interpretació del text. D'altra banda, també podem afirmar que aquest tipus de connectors posen de manifest relacions de coherència entre les idees, ja que en els casos en els quals hi ha més d'una interpretació possible, el connectors textuals concreten i expliciten la relació semàntica adequada en aquell context determinat.

Tot seguit analitzarem els diferents tipus de connectors que existeixen per estructurar les idees:

Indicar causa	perquè (+ v. ind.), vist que, a causa de / que, a raó de, ja que, puix que*, gràcies a / que, per culpa de, car*, com que, a força de, atès que, considerant que, a còpia de, etc.
Indicar conseqüència	en conseqüència, a conseqüència de, per consegüent, per tant, així és que, cosa que, de manera que, per aquest fet, per això, doncs, etc.
Indicar condició	a condició de / que, en cas de / que, amb que, si, només de / que, posat de / que, etc.
Indicar finalitat	perquè (+ s. subj.), per tal de / que, a fi de / que, la finalitat del qual, amb l'objectiu de / que, etc.
Indicar oposició	en canvi, ans (al contrari)*, no obstant, ara bé, en contra, amb tot, al contrari, nogensmenys*, tanmateix, etc.
Per indicar objecció	encara que, mal que, malgrat de / que, baldament, per bé que, tot i que, etc.

*Connectors més cultes i poc habituals avui en dia.

DOS CONSELLS:

-         Cal situar els nexes o connectors en un lloc destacat ( a l’ inici de la frase o del paràgraf) per tal que el lector comprengui amb facilitat l’ordenació del text.

-         No abusis dels connectors: poden carregar l’expressió