PERQUÈ - PER QUÈ I
PER A QUÈ (informació de l’UB)
Perquè (sempre escrit en un sol
mot) pot ser una conjunció o un nom.
- Perquè conjunció: expressa
causa o finalitat.
- Quan expressa causa,
equival a ja que, com que:
 |
S’han hagut de comprar un PC perquè aquest
programa no és aplicable a un Mac.
|
|
S’han hagut de comprar un PC, ja que aquest programa no és aplicable a
un Mac.
|
|
Com que aquest programa no és aplicable a
un Mac, s’han hagut de comprar un PC.
|
- Cal
fixar-se que, en aquest cas, la frase iniciada amb perquè porta
el verb en indicatiu.
- Quan expressa finalitat, es
pot substituir per a fi que, amb la finalitat que, per tal que:
|
Va deixar de treballar perquè li
concedissin la beca.
|
|
Va deixar de treballar a fi que li
concedissin la beca.
|
|
Va deixar de treballar amb la finalitat que li concedissin la beca.
|
|
Va deixar de treballar per tal que li
concedissin la beca.
|
En aquest segon cas
la frase iniciada amb perquè porta el verb en subjuntiu.
En aquesta mena de frases afirmatives, no és correcte utilitzar per a què ni la forma per aque, que no és mai correcta.
En aquesta mena de frases afirmatives, no és correcte utilitzar per a què ni la forma per aque, que no és mai correcta.
 |
Va deixar de treballar per a que li
concedissin la beca.
|
- Perquè nom
A banda d’aquests usos, la conjunció perquè pot ser substantivada i, per tant, es pot fer servir com un nom. Equival a la raó, la causa:
|
No entenc el perquè de
la seva moció.
|
|
No entenc la raó de
la seva moció.
|
|
No entenc la causa de
la seva moció.
|
- I, com a nom, pot formar
el plural:
|
Finalment, em va explicar els perquès del
seu comportament.
|
Per què (sempre escrit en dos mots)
és la preposició per més el pronom interrogatiu què o
bé més el pronom relatiu què.
- Quan per què és
la preposició per més el pronom interrogatiu què,
generalment es fa servir en les oracions interrogatives, i equival a per
quina raó:
|
Per què sempre arribes tard?
|
|
Per quina raó sempre arribes tard?
|
- Cal anar en compte amb les
oracions interrogatives indirectes, en què es planteja una pregunta
indirectament, en forma de dubte, de desig o afirmant que algú es pregunta
alguna cosa. Aquest tipus de frases expressen també un sentit
d’interrogació tot i ser afirmatives, i el per què no
s’ha de confondre amb la conjunció perquè amb valor causal o final.
|
No entenc per què sempre
arribes tard.
|
|
No entenc per quina raó sempre
arribes tard.
|
|
No entenc perquè sempre
arribes tard.
|
|
No vull quedar amb tu perquè sempre
arribes tard.
|
- Quan per què és
la preposició per més el pronom relatiu què,
l’estructura que en resulta pot equivaler a pel qual, per
la qual, pels quals, per les quals o per
on. És un ús poc corrent d’aquestper què.
|
Avui sabrem el motiu per què va
presentar la dimissió.
|
|
Avui sabrem el motiu pel qual va
presentar la dimissió.
|
|
No recordaven la causa per què no
es va editar el llibre.
|
|
No recordaven la causa per la qual no
es va editar el llibre.
|
|
Els motius per què van
discutir no han transcendit.
|
|
Els motius pels quals van
discutir no han transcendit.
|
|
Les raons per què no
vol presentar-se a la plaça, no les sap ningú.
|
|
Les raons per les quals no
vol presentar-se a la plaça, no les sap ningú.
|
|
El passadís per què hem
passat aquest matí és el més estret de la facultat.
|
|
El passadís per on hem
passat aquest matí és el més estret de la facultat
|
Per a què és
la preposició composta per a més
l’interrogatiu què, que significa quina cosa.
Es fa servir en oracions interrogatives directes i indirectes amb la idea de
destinació o finalitat.
|
Per a què serveix aquesta màquina?
|
|
Per a què ho
volen?
|
|
Explica’m per a què serveix
aquesta màquina.
|
|
Alcaldes, per a què?
|
|
Vinc per a què m’expliquis
què va passar.
|
|
Vinc perquè m’expliquis
què va passar.
|
Ara bé, en frases afirmatives, per a què és correcte si substitueix els pronoms relatius el qual, la qual, els quals o les quals, però atès que la construcció resultant és una mica forçada, no se’n recomana l’ús en els textos universitaris.
|
El departament per al qual treballo
fa molta docència.
|
 |
El departament per a què treballo
fa molta docència.
|
Així doncs, fora d’aquests casos, en les frases afirmatives amb valor final cal fer servir la conjunció perquè i un verb en mode subjuntiu.
|
Obro la base de dades perquè en
vegis els registres.
|
|
Obro la base de dades per a què en
vegis els registres.
|
Tampoc és correcte l’ús de la forma per a que.
|
Obro la base de dades per a que en
vegis els registres.
|
Resum:
Perquè
1)Conjunció que expressa causa (verb en indicatiu). Es pot substituir per ja que
2)Conjunció que expressa finalitat (verb en
subjuntiu). Es pot substituir per a fi que, amb la finalitat,per tal que:
3)La conjunció pot ser substantivada
i es pot fer servir com un nom. Equival a la raó, la causa.
Per què:
1) Quan per
què és la preposició per més el pronom
interrogatiu què, generalment es fa servir en les oracions
interrogatives, i equival a per quina raó.
2) Cal anar en compte amb les oracions
interrogatives indirectes, en què es planteja una pregunta indirectament,
en forma de dubte, de desig o afirmant que algú es pregunta alguna cosa.
3) Quan per què és la preposició per més
el pronom relatiu què, l’estructura que en resulta pot
equivaler a pel qual, per la qual, pels
quals, per les quals o per on. És un
ús poc corrent d’aquest per què.
Per a què:
1) En oracions interrogatives indirectes i directes amb idea de
destinació o finalitat (quan es pregunta per la finalitat). No confondre amb la conjunció. Equival a quina
cosa.
Exercicis
1.
Completa amb les formes: perquè, per què i per a què:
No sé no vols acabar la carrera.
Vull anar sí.
Em podries dir serveix aquest aparell?
Encara no sé les raons se suspengué el concert.
Vinc em soluciones el problema.
Aquell és l'ordinador he pagat tants diners.
No entenc el de la teua actitud.
No volia dir-me no m'havia convidat, crec que encara estava enfadat amb mi.
has elegit aquesta opció? crec que és la més fàcil.
serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
No és aquesta la pel·lícula ens interessàvem.
No entenc m'odies.
No hi podré assistir me'n vaig de viatge
Els teus germans encara no havien descobert s'havien barallat.
Aniré em torne els diners.
M'agradaria saber el d'esta broma.
Agafa'l no caiga.
Agafa'l, si no caurà.
El camí accedires al camp estava tallat.
Volia telefonar-te volia parlar amb tu.
Volia telefonar-te em donares l'adreça de la pensió de Barcelona
Sempre hi ha un que ho explica tot.
Digues ho vas fer i no et castigaré.
Ho vaig fer necessitava demostra-te la situació per què passe.
La iniciativa apostaven no era la millor.
He demostrat que seria capaç de pressionar-lo accedira a les exigències.
Si vols saber el , només has de preguntar-ho.
Si vols saber deia això, només has de preguntar-ho.
tot vaja bé, cal que digues hem de fer-ho així.
Això demostra el de tot plegat.
Vull anar sí.
Em podries dir serveix aquest aparell?
Encara no sé les raons se suspengué el concert.
Vinc em soluciones el problema.
Aquell és l'ordinador he pagat tants diners.
No entenc el de la teua actitud.
No volia dir-me no m'havia convidat, crec que encara estava enfadat amb mi.
has elegit aquesta opció? crec que és la més fàcil.
serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
No és aquesta la pel·lícula ens interessàvem.
No entenc m'odies.
No hi podré assistir me'n vaig de viatge
Els teus germans encara no havien descobert s'havien barallat.
Aniré em torne els diners.
M'agradaria saber el d'esta broma.
Agafa'l no caiga.
Agafa'l, si no caurà.
El camí accedires al camp estava tallat.
Volia telefonar-te volia parlar amb tu.
Volia telefonar-te em donares l'adreça de la pensió de Barcelona
Sempre hi ha un que ho explica tot.
Digues ho vas fer i no et castigaré.
Ho vaig fer necessitava demostra-te la situació per què passe.
La iniciativa apostaven no era la millor.
He demostrat que seria capaç de pressionar-lo accedira a les exigències.
Si vols saber el , només has de preguntar-ho.
Si vols saber deia això, només has de preguntar-ho.
tot vaja bé, cal que digues hem de fer-ho així.
Això demostra el de tot plegat.
2.
Completa amb les formes: perquè, per què i per a què.
No es va quedar tenia son.
Ho sé m'ho ha dit.
No el busquen no hi és.
T'he regalat la novel·la la llegesques.
Ho he fet, tu no et queixes.
Ha vingut el coneguen.
no has vingut?
t'ho prens tan fort?
Van haver de trencar la porta volien entrar?
No volen eixir d'excursió fa massa fred?
Voldrà saber no ha vingut.
No sé tarda tant.
es queixa?
No sé treballa?
Ho sé m'ho ha dit.
No el busquen no hi és.
T'he regalat la novel·la la llegesques.
Ho he fet, tu no et queixes.
Ha vingut el coneguen.
no has vingut?
t'ho prens tan fort?
Van haver de trencar la porta volien entrar?
No volen eixir d'excursió fa massa fred?
Voldrà saber no ha vingut.
No sé tarda tant.
es queixa?
No sé treballa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada