Ortografia

EL SO DE LA ESSA

El so d'essa sorda

El so d'essa sorda es pot representar amb les grafies següents:
S
SS
C
Ç
(SC, X)
A principi davant A, O, U
savi, sord surt
-------
-------
(ça, ço)
-------
A principi davant E, I
sencer sivella
-------
cel cistella
-------
-------
Emmig de mot: entre vocals
antisocial entresòl
massa passar gossos
peces races antisocial
endreçar braç
piscina taxi
Enmig de mot entre consonant i vocal
dansa pansa
-------
enciam sencer
cançó
-------
Enmig de mot entre vocal i consonant
pista
-------
-------
-------
-------
A final de mot
ros, tros gossos
-------
-------
lluç
-------


Excepcions:

-        En contacte amb una consonant, no s’escriu ss, llevat de qualssevol ( plural de qualsevol) i alguns compostos com transexual, transsiberià…



El so d'essa sonora

El so d'essa sonora es pot representar amb les grafies següents:
S
Z
A principi de mot
-------
zero, zona, zoo
Enmig de mot: entre vocals
casa, pesar, cosa
trapezi, amazona
Emmig de mot: entre consonant i vocal
endinsar, enfonsar
guitza, pinzell

Excepcions:

-         - Els compostos  -fons-, -dins- i  -trans- ja que, malgrat que s’escriuen amb s després de consonant , cal pronunciar-los sonors:  enfonsar, endinsar, trànsit…

-         -  Es pronuncien sonores:

a)   Noms de lloc: Alzira, Àsia, Freser…
b)  Noms de persona: Anastasi, Casimir, Cèsar…
c)    Paraules que en Castellà acaben en –s, però  que en català no: oasi, tesi, crisi, dosi, anàlisi, hipòtesi, paràlisi, èmfasi…

-I les paraules: anestèsia, països, casos, gasos, asil, entusiasme, gasa, lesió, obesitat, casino, cohesi



L'APOSTROFACIÓ


 LA VOCAL NEUTRA





La vocal neutra (A/E)

Referència: Itineraris d’aprenentatge de llengua catalana. Nivell de suficiència: “Vocals àtones. La vocal neutra. Fitxa resum”
Vocal neutra
En els dialectes orientals del català la a i la e tenen el so de vocal neutra quan apareixen en una síl·laba àtona.

Vocal neutra a final de paraula

Tipus de paraula
Exemples
Excepcions
Noms masculins   -e
arbre, llibre, home, pediatre…
Masculins acabats en:
— ma: problema, tema, idioma…
— ta: profeta, paleta…
— ista: analista, taxista…
— arca: monarca, patriarca…
— cida: pesticida, homicida…
Altres:
—dia, goril·la, mapa, titella…
Noms femenins        -a
dona, poma, taula, pediatra…
Femenins acabats en:
—aire: boletaire…
—ble: noble, amable…
Altres:
—febre, torre, classe, mare, llebre, frase, piràmide…
Noms en plural          -es
homes, dones, llibres, pomes, places, platges…
Verbs (últim so)          -a
pensa, donava, tenia…
Infinitius acabats en:
—re: riure, moure…
Altres:
—corre, vine, obre, omple
Verbs (penúltim so)   -e
penses, donaves, teníem…

Vocal neutra enmig de paraula

Per saber com hem d’escriure una vocal neutra que es troba al començament o a l’interior d’una paraula, sigui un nom o un verb, hem de buscar una paraula de la mateixa família en què aquella síl·laba sigui tònica.
pensàvem –> pensa teulada –> teula
parlaves –> parla panet –> pa

Remarques de la vocal neutra enmig de paraula
- Verbs:
Els verbs néixer, jeure, treure i els seus derivats s’escriuen amb a en les formes àtones.
tòniques: jec, neix, tret, treia, jeuen, neixen…          amb e             (o amb a)
àtones: jaiem, naixeu, traient, naixia, jagut…            amb a
- Noms:
Hi ha moltes paraules que tenen el so de vocal neutra enmig de paraula i que no tenen cap síl·laba tònica en altres paraules de la mateixa família per poder determinar si s’escriuen amb a o e. En la majoria de casos aquestes paraules coincideixen amb el castellà i altres llengües romàniques.

Hi ha però una sèrie de divergències amb el castellà:

S’escriuen amb a en català:

ambaixada, asassí, avaluar, avantatge, avaria, davant, rancor, sanefa, davant,  latrina, maragda, sarbatana, Sardenya, ramat…

S’escriuen amb e en català:
albercoc, ànec, assemblea, cànem, efeminat, emparar, enyorar, espàrrec, estella, gelea, meravella, monestir, orgue, punxegut, ràfega, rave, resplendir, sergent, setí, tàvec, tràfec, vernís… 
Empar, Caterina, Esteve, Llàtzer



LA DIÈRESI





Exercicis

 1. Posa, si cal, dièresi o accent en aquestes paraules:

guixar    guant     aigua     aigues     quotidia     aqueducte     seguent     Quaresma     ambiguitat

questio     proisme     imperialisme     antiimperialisme     cafeina     jesuita     diuretic     fortuit

afaitat     duana     cloissa    coincidencia     intrauteri     assiduitat     aquos     preinscripcio   reull


2. Posa la forma verbal adequada segons el verb entre parèntesi:

Em demana que jo mateix ........................................(AVALUAR) el seu fill
Per evitar que l'aparell .................................................(AVARIAR-SE), cal posar-hi oli.
És possible que ...............................(DESVIAR) el trànsit a l'entrada de Barcelona.
Hi ha ordres perquè tothom...................................(EVACUAR) la ciutat.
No t'....................................... (INSINUAR) tant, que se't veu el llautó.
Em diuen que val més que no me'n ........................................(REFIAR) gaire
Han ....................................... (CONDUIR) tota la nit.

3. Dictat de frases ( a classe) 

L'ACCENTUACIÓ




Quadre resum


S’ACCENTUEN QUAN...
!






   A
   G
   U
   D
   E
   S


Acaben en VOCAL(serà, seté, verí, camió, Perú,...),


  • Vés amb compte perquè les paraules agudes acabades en DIFTONG no es considera que acaben en vocal i, per tant, no van accentuades.

Ex: perdiu, Remei, ...

  • MAI accentuarem les paraules agudes acabades en –AN, -ON, -UN.

Ex: cantaran, Ramon, Cancun, …

  • Sols accentuarem les paraules agudes acabades en VOCAL+S mai les acabades en CONSONANT+S.

Ex: cantons, cosins, …


VOCAL+S(cabàs, espés, anís, arròs, caldós,  obtús,...),


-EN (aprén)  i –IN (Pequín).






  P
  L
  A
  N
  E
  S





No acaben en ninguna terminació de lesAGUDES (càrrec,dòcil, pésol, pícnic, públic,...)

  • Accenturem les paraules agudes que acaben en DIFTONG.

Ex: anàveu, dormíeu,...

  • Sí accentuarem les paraules planes acabades en
–AN, -ON i –UN.

Ex: telèfon, plàtan, …

  • Sí accentuarem les paraules planes acabades en CONSONANT+S.

Ex: hòmens, exàmens, …


  E
  S
  D
  R
  Ú
  I
  X
  O
  L
  E
  S


S’accentuenTOTES

  • Recorda que els aplecs vocàlics IA, IE, IO i UA, UE , UO (no precedits per Q o G) no formen MAI diftong en valencià i donen lloc a moltes paraules esdrúixoles que en castellà són planes.

Ex: pèrdua, memòria, …






Exercicis ( els farem a classe)

1. Accentueu les paraules que calgui:
- Anar a l'hipodrom em produeix una agradable sensacio.
- Necessitem que ens torneu la fotocopia, volem fer-hi una modificacio.
- Calia trobar una solucio per acabar amb aquell ambient tan sorollos.
- La combinacio de nitrogens i oxigens produeix una reaccio.
- La Julia ni te cap nocio d'historia ;en canvi, en sap molt de folosofia i mes de quimica.
- Els seus pares eren de Valencia pero ell va neixer a America.
- L'Ignasi nomes vol menjar el pure que li fa l'avia.

Accentua, quan calgui, però fixant-te en el so de la E:

cafe        malbe        ingres       interes      gairebe      congres

estrenyer serie          deria         creixer     cervol           regim

centim       terbol      telefon       ences       mossen   ximpanze

reves        ereu         pure          espes         enten   espremer

prestec    vencer    progres       proces        consome     vinte

esglesia    merce       preten         permes    burges   vinguereu

erem         credit         esferic        genere    pesol        tenue
I ara fixa’t en el so de la O i accentua tots aquests mots:

canço       resso         repos       polvora      tombola     correr

comic       gloria         consol       delicios      blavos       forem

sumptuos   oracio         allo         caloros     custodia      torcer

arros         serios        solid         formula      monoton    inclos

raco          deposit      foreu       concordia   negros      espos

domino    termometre   hipopotam verinos    tauro          copia

refos         exclos         retro     quilometre  confos       cordo

2. Dictat




Accent diacrític



Hi ha paraules accentuades que no compleixen les regles d’accentuació. Es tracta de paraules que
tenen un accent per a diferenciar-les d’altres paraules amb les quals es podrien confondre. Aquest
tipus d’accent es diu diacrític, i el trobem sobretot en mots monosíl·labs (que no porten accent), però no únicament.
L’accent es manté en plural si la possible confusió continua existint.

Llistat d'accents diacrítics

AMB ACCENT DIACRÍTIC
SENSE ACCENT DIACRÍTIC
bé
De bona manera.
be
Nom de la lletra B/ Ovella.
béns
Riquesa, fortuna.
bens
Plural de be (ovelles).
bóta,bótes
Recipient per al vi.
bota,botes
Present del verb botar/ Calcer.

déu,déus

Ésser suprem
deu,deus
Nombre 10/ Present del verb deure
dóna,dónes
Present del verb donar.
dona,dones
Persona de sexe femení.
és
Present del verb ser.
es
Pronom feble reflexiu.
féu
3a persona del singular del pretèrit perfet simple de fer.

feu
2a persona del plural del present d’indicatiu de fer.
fóra
Imperfet de subjuntiu del verb fer
fora
Adverbi de lloc, contrari de dins.
jóc
Refugi/Lloc on es va a dormir, sobretot els ocells.
joc
entreteniment
mà
Extremitat humana.
ma
Possessiu femení singular.
més
Quantitatiu.
mes
Part de l’any.
mòlt
Participi del verb moldre
molt
Quantitatiu.
món
Univers.
mon
Possessiu masculí singular.
mèu
Onomatopeia que representa el so produït pels gats.
meu
Possessiu tònic de 1a persona del singular.
móra,móres
Fruit.
mora,mores
Dona musulmana.
nét
Fill del fill.
net
Contrari de brut.
ós,óssos
Mamífer.
os,ossos
Part de l’esquelet.
pèl,pèls
Filament que creix a la pell.
pel,pels
Contracció de per+el
què
Pronom interrogatiu/Pronom relatiu
que
Conjunció/ Pronom relatiu àton/Determinat exclamatiu
sé
Present d’indicatiu del verb ser.
se
Pronom feble reflexiu.
sí
Afirmació.
si
Conjunció condicional/ Nota musical /Espai pla entre dues elevacions.

sóc

Present del verb ser.
soc
Calcer de fusta.

sòl,sòls

El terra
sol,sols
Astre/ Sense companyia/Nota musical/Present del verb soler.
són
Present del verb ser.
son
Possessiu àton masculí.
(fem.) Ganes de menjar.
(masc.) Acte de dormir.
té
Present del verb tenir.
te
Infusió/Pronom feble/Nom de lletra
ús
Acció d’usar.
us
Pronom feble.
véns,vénen
Present del verb venir.
vens,venen
Present del verb vendre.
vés
Imperatiu del verb anar.
ves
Reducció de veges.
séc
Senyal que queda en la roba en plegar-la. Plec.
sec
Eixut, sense aigua ni humitat.
vós
Pronom fort de 2a persona del plural(vosté)
vos
Pronom feble de 2a persona del plural
Practiquem?

Completa les següents oracions amb la paraula adequada:



-  El cafè quan (mes-més) bo està (es-és) recent(molt-mòlt).

-  Els (nets-néts) de la senyora Carme sempre (venen-vénen) pels Nadals.

-  Fa un ( sol-sòl) que bada les pedres!

-  La (dona-dóna) de Pere sempre que em veu em (dóna-dona) un caramel.

-  No (te-té) un (pel-pèl) de bova!

-  (us-ús) el deixo a la (ma-mà) (si-sí) en (feu-féu) un bon (us-ús).

-   No (sé-se) (sí-si) (és-es) (pèl-pel) (bé-be) de Pere,tot el que s’està fent.

-  Els meus familiars sempre (vénen-venen) pel Nadal.

-  En Joan va venir  tot (sòl-sol) a la festa.

-  La (néta-neta) de la senyora Maria ve a la meua classe.

-  No li (dónes-dones) més diners a Joan que se’ls gasta en bovades!

- M’agrada (mòlt-molt) el iogurt de (móres-mores) que fa (són-son) pare.

- (Què-Que) major t’has fet!

-  Andreu s’ha trencat un (ós-os) de la cama dreta.

- Jo(sóc-soc) d’Oliva, ell (és-es) de València i ells (són-son) de Castelló.

- Li va fer una reverència al seu(déu-deu) amb la (mà-ma).

Afegeix a les paraules en NEGRETA els accents diacrítics que falten:

-          El cafè molt dona bon resultat.
-          No em sembla be el seu comportament.
-          No se si donar-li un colp de ma.
-          Que babau! Tots li prenen el pel!
-          Les persones que venen de fora s’anomenen forasters.
-           Divendres al mercat venen calçat de tot tipus: sabates, botes, ...
-          El preu del sol urbanitzable està molt car.
-          Si, d’acord, hi aniré si ell em dona la raó.
-          Que dius tu ara! Ves a saber si s’ho ha inventat!
-           El professor va fer fora de classe a Albert perquè  havia alçat la ma a un company
-          Que t’ha dit la mare? Ha dit que ho vol tot ben net.

LA SÍL·LABA



El Diftong i la Dièresi from pamargant
EXERCICIS sobre la síl·laba
1.       Separeu en síl·labes i subratlleu la síl·laba tònica de les paraules següents:

Bolígraf, xandall, transparència, microscopi, cartolina, àlbum, guix, pissarra, acadèmia, disquet, rondalla, xinxeta, llibreta, mortadel·la, ferro, peixater, palla, tassa, cotxe,  mareig, ambigua, pinyol, eutanàsia.

22.       Classifiqueu aquest mots en:

Enlaire, treure, boina, indústria, funcionaven, llauna,dia, pou, feina,geografia, gàbia, fruita,pàtria, rabiós, caure,freqüent, Pasqua, aigües, roure, remei, quantitat, paraigua, duu, palau,qüestió, cuina, neu, aigua, quatre, feina,quan, guant.


Diftong creixent
Diftong decreixent
Sense diftong






33       Classifica totes les paraules dels dos exercicis anteriors en monosil·làbs, agudes, planes i esdrúixoles.





1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)